Qui som
L’any 2006-2007, a través dels plans educatius d’entorn, promoguts pel districte de Gràcia, va sorgir una coordinadora que agrupava les entitats educatives en el lleure més importants de la Vila de Gràcia, aquelles entitats que fan del voluntariat una manera d’entendre el dia a dia. Aquestes entitats es reunien amb l’objectiu de coordinar esforços i promoure un vincle fins ara pràcticament inexistent. Els esplais i agrupament de la Vila veiem en la coordinadora la oportunitat de crear un vincle associatiu que fins al moment no s’havia vist. La primera activitat conjunta va ser “l’engrescada”, una sèrie d’activitats dirigides als infants i joves de les diferents entitats. El resultat va ser prou gratificant i a partir d’aquí vam començar a pensar més enllà d’una trobada d’infants i joves, vam començar a parlar de nous projectes: obrir els patis de les escoles per donar lloc als infants, denunciant així la falta d’equipaments públics, la “pilotada”, una jornada reivindicativa sobre l’activitat al carrer, sobre el reconeixement social dels monitors i monitores,….
Fins aquell moment, la coordinadora era una punt de trobada de joves relacionats en l’àmbit educatiu. Llavors, va aparèixer la problemàtica aparició d’un casal de joves dissenyat al nostre marge. Aquí vam començar la denúncia sobre el procés que havia seguit aquest projecte i en aquest moment, i gràcies a la campanya informativa que varem realitzar, vam unir les forces amb altres entitats juvenils no educatives com l’assemblea de joves de Gràcia, la colla bastonera cop a cop o associacions de veïns. Els joves de Gràcia començàvem a caminar junt per reclamar un espai que ja fa molts anys que ens pertoca. Amb aquesta lluita, no només estem reivindicant un simple espai: estem construint un model associatiu juvenil, un punt de trobada on els joves tinguin cabuda, on tothom pugui expressar-se, on fer activitats, amistats, un lloc on resoldre inquietuds,…
Sabem que ara venen temps amb molta feina a fer, ja que aquest projecte tot just acaba de començar, però tenim il·lusió i molt d’empeny.
.
